J. Fernández-Solà: "La Sensibilitat Química Múltiple és una malaltia complexa, no es pot banalitzar" (08-04-2011)

El doctor de l'Hospital Clínic de Barcelona assegura que cada vegada hi ha més persones que pateixen aquest trastorn 

La Sensibilitat Química i Ambiental Múltiple ( SQM ) és una patologia encara no reconeguda, no està considerada oficialment com a malaltia, encara que cada vegada afecta més persones. A més de la incomprensió de l'entorn familiar i laboral de la persona que la pateix també es troba amb l'escepticisme d'alguns metges. La SQM consisteix en la pèrdua progressiva de tolerància a agents químics tan diversos i comuns com productes de neteja, colònies, dissolvents, certs aliments, medicaments i radiacions electromagnètiques. Per llançar llum sobre aquesta qüestió s'ha publicat recentment el llibre 'Sensibilitat Química i Ambiental Múltiple. Sobreviure en un entorn tòxic '(Oxigen Viena Edicions), escrit pels doctors Joaquim Fernández-Solà, metge consultor de Medicina Interna de l'Hospital Clínic de Barcelona, ​​i Santiago Nogué, cap de secció de la Unitat de Toxicologia Clínica de l'Hospital Clínic. El doctor Fernández-Solà, professor associat de Medicina de la Universitat de Barcelona i autor també de 'Sobreviure al cansament', ens dóna algunes claus per comprendre millor la SQM.

-Llibres com el que han publicat sobre la SQM no hi ha molts, la poca documentació sobre aquesta patologia és una de les grans dificultats? 

- Hi ha alguna aproximació amb malalties relacionades però es tracta la Sensibilitat Química i Ambiental de diferents aspectes des de la toxicologia. En aquest llibre no estem parlant d'una intoxicació clàssica sinó de contactes crònic permanents amb substàncies que estan en l'ambient.

-Per exemple ... 

-La contaminació ambiental clàssica com poden ser la dels hidrocarburs però també en situacions peculiars. En un ambient laboral pot haver persones que treballin amb un dissolvent que té una concentració d'aquell producte a què repetidament s'estan exposant i interaccionen amb ell. Llavors van fent respostes persistents irritatives, i al final acaben associant altres símptomes associats més crònics com ara mal de cap, desconcentració o insomni.

- ¿Com definiria la SQM? 

-La Sensibilitat Química Múltiple és un trastorn, encara no té categoria de malaltia. Es presenten múltiples símptomes davant l'exposició habitualment de productes tòxics en el medi ambient en persones sensibles. No totes les persones reaccionen igual ja que hi ha dos factors, el factor tòxic en l'ambient i el factor de sensibilitat personal.

- Per què no està considerada com a malaltia? 

- L'Organització Mundial de la Salut té un centre de diagnòstic de control de malalties a Atlanta que s'encarrega d'estudiar totes les malalties i quan hi ha fenòmens que són més globals els analitza en diferents llocs. L'evolució de la SQM és encara massa precoç. Hi ha comitès internacionals i fins al moment no hi ha hagut un consens científic suficient com perquè aquest trastorn tingui totes les característiques d'arribar a acceptar-la com a malaltia.

- Per quin motiu? 

- Hi ha molts interessos en aquest camp. Tothom entén que això és derivat de l'estil de vida que tenim. Per exemple, anem en cotxe i consumim i cremem benzina. A Barcelona, ​​gairebé una tercera part del temps estem per sobre dels límits que la Organització Mundial de la Salut no tolera com acceptables, fins i tot tenim restriccions de velocitat per no contaminar. Això probablement no és fàcil de canviar.

- I a la llar? 

- Si comparem els productes químics que tenim en un domicili normal als que tenien els nostres pares, tenim un autèntic laboratori químic: dissolvents, pintures, dissolvents, cosmètics, detergents, neutralitzants, llevataques, insecticides, ambientadors, polvoritzadors ... Suposa un estil de vida que comporta un model de societat que no canviarà probablement en uns dies.

- Com es diagnostica aquesta patologia? 

- Quan hi ha uns trastorns d'aquest tipus s'estableixen grups de treball internacionals que han proposat criteris de diagnòstics de cas. Quan estudies la SQM veus que no és d'origen lèrgic. Hi ha indicacions, símptomes respiratoris o irritació de mucoses que empitjoren en exposició a ambients amb aquests productes volàtils químics i milloren quan els evites.

- Els símptomes són crònics? 

- Els símptomes han de ser crònics, no només aguts, sinó que duren més de tres mesos a la mateixa persona. D'altra banda, no hi ha altres malalties que ho justifiquin. No és una persona que tingui un fenomen lèrgic al pol len sinó a una exposició a productes químics. I, en tercer lloc, ha de ser dosis menors de les normals per no parlar d'intoxicació.

- Quantes persones estarien afectades per la SQM? 

- Quan s'ha intentat quantificar no hi ha estudis extensos però hi ha marges des de l'u per mil fins al 5%. També se sap que fins a un 15% de la població de manera puntual, no com a malaltia crònica, pot tenir fenòmens. Tampoc tothom té la mateixa intensitat. Hi ha casos lleus, moderats, i alguns tan intensos que el pacient no pot anar a alguns ambients sense aïllaments respiratoris.

- Amb la major presència de les noves tecnologies i l'ús per part de la població d'aparells tecnològics preveu que cada vegada hi hagi més casos? 

- Sens dubte. El factor ambient està canviant i està incidint exponencialment l'augment de la càrrega química però també el de la càrrega electromagnètica. Quant de temps fa que tenim sense fil? També cada vegada tenim un major nombre de circuits elèctrics en el domicili o línies elèctriques d'alta tensió properes als habitatges. A més tenim una menor protecció a la capa atmosfèrica i ens arriba una major radiació ambiental atmosfèrica. Tot això augmenta la càrrega electromagnètica que rebem i aquest conjunt de càrregues, la química i la electromagnètica, se sumen i podríem parlar d'altres tipus.

- Quins altres tipus? 

- La càrrega de tòxics alimentaris que nosaltres consumim, com ara conservants, colorants, additius o desnaturalitzants. És a dir, la càrrega alimentària, la química i la d'ones ambientals se sumen i nosaltres parlem de llinda de càrrega tòxica.

- La SQM afecta més les dones que els homes, per quin motiu? 

- Tenim una incidència vuit vegades major en dones que en homes. En general, és molt més freqüent en les dones perquè les hormones femenines, els estrògens potencien la sensibilització.

- ¿Aquest trastorn està associat a altres malalties? 

- Un pacient que comenci amb una percepció ambiental amb més facilitat de desenvolupar també dolor crònic i fatiga crònica. Són malalties que van en cúmuls. Ja hi ha propostes a nivell científic que totes aquestes malalties són un conjunt d'elles entre les quals estarien altres tan curioses com les migranyes, el còlon irritable o el bruxisme (serrar les dents durant el son). Això es diu síndromes de sensibilització central.

- A què es deu? 

- Hi ha una evidència científica que totes aquestes malalties tenen un comú que seria essencialment neurològic, no psiquiàtric. Aquest és un altre punt important perquè s'han confós o s'han volgut confondre aquestes malalties amb un origen psiquiàtric. No és una fòbia als productes químics. Aquests pacients no tenen trastorns psicopatològics sinó que són pacients normals que la seva malaltia els provoca a llarg termini no poder portar una vida normal.

- Com que no és una malaltia reconeguda, provoca també incomprensió en el pacient? 

- Sens dubte. Genera incomprensió per al propi pacient i també en el seu entorn familiar, laboral i metge. No hi ha una atenció regularitzada. El pacient no sap on ha d'anar perquè el seu metge de capçalera no pot assumir aquesta malaltia i no hi ha centres especialitzats reconeguts en el sistema públic d'atenció.

- La SQM pot fer perillar la vida del pacient? 

- No és una malaltia que comporti un risc vital. Si comporta molts casos de demandes d'atenció urgents. El que sí és cert és que hem tingut algun cas de suïcidi a causa de la dificultat d'afrontament de la malaltia.

- Quins consells donaria als pacients que pateixen aquesta patologia? 

- En primer lloc que sàpiga que això existeix. Que analitzi els productes tòxics que té en el seu entorn i faci una espècie de diari als quals té contacte. Nosaltres també tenim un qüestionari de sensibilitat ambiental, que s'està validant ara a Espanya però ja s'utilitza a nivell internacional.

- ¿I en el dia a dia què recomanacions faria? 

- Per exemple, utilitzar cosmètics de línia natural, derivats d'aloe vera, oli natural. O quan es posa la rentadora en comptes d'utilitzar un detergent aromatitzant convencional utilitzar boles ecològiques. Portar una dieta evitant les sutancias que tenen més additius colorants. És obvi que això és molt més car i també és més difícil trobar aquests productes.

- ¿A Catalunya quants pacients poden patir la SQM?

- Vam començar fa uns deu anys atenent de forma global a aquests pacients i arribem a tenir uns 1.000 pacients.Probablement ara en el seu conjunt són uns 2.000 però no hi ha un centre específic. Ara tenim menys facilitats que abans. Per exemple, a Bellvitge hi havia un centre de Sensibilitat Química que va deixar d'atendre. Tampoc s'han creat programes específics. En aquests moments no hi ha una oferta mèdica pública concreta on adreçar al pacient. El que sí que han aflorat molts centres privats que estan fent aquesta atenció.

- Tot i que els casos van augmentant l'oferta mèdica no és suficient .... 

- Això és exponencial. També hi ha molts casos no diagnosticats i de diferent intensitat. Hi ha casos lleus que simplement amb una consulta mèdica concreta identificant els agents i disminuint l'exposició pot ser suficient. En altres casos has de fer una intervenció laboral i en altres fins i tot una sol.licitud d'invalidesa. El que sí és cert és que hi ha afrontar a nivell mèdic amb un programa d'atenció específic, com a malaltia complexa no es pot banalitzar. Quants abans la afrontem abans la solucionarem.

- Vaja, que hem de tenir molt en compte la SQM ... 

- Jo poso l'exemple del tabac. Nosaltres vam començar a entrar en contacte amb el tabac al segle XV quan el van portar d'Amèrica i hem trigat 500 anys a reconèixer que era el tòxic més important per a la salut de les persones. I ara estem fent campanyes caríssimes per evitar-ho. Espero que amb la SQM no triguem tants anys a reconèixer-perquè ja estan apareixent les malalties derivades i ja les podem reconèixer a nivell mèdic. Sens dubte, el que hem de fer és prevenció, a nivell personal, laboral i també social.
 

FONT: La Vanguardia

Comentarios